obres

 

Viatge a África Blanca planteja una revisió de les manifestacions racistes contemporànies a partir de contraposar dues figures predominants de l’imaginari europeu sobre el continent africà, i en concret sobre la raça negra.

L’obra convida a plantejar-se en quin món vivim, com l’hem creat i com deixem que segueixi així. Ens planteja qui i com s’ha creat aquest “status quo” segons el qual veiem i entenem el nostre món, fins on pensem arribar i quins són els límits. Per què creiem que hi ha un braç fort i un dèbil? Per què hi ha persones que es creuen superiors a altres? Qui ho ha decidit? Es pot dir tot? On és el límit?

En aquest cas en concret s’ha creat aquest discurs fent un treball de sensibilitat comparada. Qui es sent més ofès o ferit? Els africans, per veure les seves tradicions, creences o religió tractades d’una manera que, potser per ells, no es correcte, tant l’exposició de les màscares en sí, com la forma de l’exposició; o els blancs, al veure les frases i acudits, creats per ells, dits per ells, i que ara només reflecteixen vergonya e insensibilitat.

Totes aquestes preguntes i les seves consegüents respostes marquen una identitat mundial, o més ben dit ens fan veure una identitat del món i de les persones des d’un punt de vista extern, o a la inversa, fan que veiem com allò extern a les persones afecta i va conformant la seva identitat.

Precisament el que hem explicat és allò que fa de nexe i que mostra clarament el que volem expressar amb el nostre treball. L’obra de Daniela Ortiz, ens mostra: primer una visió externa de la identitat o una part de la identitat personal que ve donada per els aspectes externs, en aquest cas en concret la raça i l’ètnia; i segon, la idea que la identitat no és només un aspecte innat en el que no podem influir i que les decisions i judicis que fem al llarg de la vida estan definits, sinó que també hi ha una part de la identitat que l’anem configurant al llarg de la vida, a través de les coses que ens van passant i de com va evolucionant el món que ens envolta.

L’exemple més clar d’aquesta parcial evolució de la identitat, la veiem en l’efecte que ens causa l’exposició Viatge a África Blanca en l’actualitat, quan anys enrere érem els que pensàvem i dèiem aquestes frases que ara ens fan avergonyir i ens semblen insensibles.

Tal com ha evolucionat el món i el temps, la nostra identitat també ha evolucionat.

R.A.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s