obres

La Mascarada (2011)
D’octubre a desembre de 2011. Vídeo instal·lació de cinc gravacions,  inclòs dins del projecte educatiu Zona intrusa 5 [Performing the body]
Vídeo: Susana Muns
Maquillatge:  Maite Gutiérrez

Manierisme del pentinat (2010)
De maig a juliol de 2010. Performances i intervencions en l’espai públic
Vídeo: ZUCRE! FILMS
Col·laboració vídeo: Aymar del Amo
Vídeo de l’exposició: The hairdresser salon a la Casa Elizalde, novembre 2010

Les Salonnières s’interessen especialment en comprendre, repensar i crear nous vincles entre la nostra vida quotidiana i la construcció d’identitats, personals i de grup, per tal de crear narratives subversives a les dominants en la nostra societat. Més concretament, aquest col·lectiu d’artistes aborden qüestions relacionades amb els models de “feminitat i masculinitat” i les fronteres que limiten “allò públic i allò privat”.

A IdentitArt, Les Salonnières ens apropen a un seguit de qüestions entorn la identitat femenina. Mudar-se, empolainar-se, pentinar-se o maquillar-se són activitats que formen part de la nostra quotidianitat. Milers de persones van a centres d’estètica, salons de bellesa o perruqueries. Però, de quina manera construïm la nostra identitat a partir del cos?

La feminitat, com a concepte abstracte, es duu a la pràctica a partir d’una sèrie d’actes performatius. Són accions que formen part del nostre dia a dia i que ens conformen, definint la nostra identitat de gènere. Els cànons de bellesa, la gestualitat, el maquillatge, el pentinat, les marques, la roba i la moda configuren la nostra identitat, models d’excés que imitem sobretot dels mitjans de comunicació. L’esclavitud del mirall o del reflex dels vidres dels aparadors i la construcció de la imatge física esdevenen un sacrifici constant i obsessiu.

Les Salonnières presenten a The Hairdresser Salon[1] un conjunt d’accions que giren entorn de tres eixos: la modificació i la reconstrucció de la identitat a través del pentinat i la imatge personal, les diferents maneres d’entendre l’ofici de perruquer/a i la resignificació d’aquest espai. La perruqueria constitueix la base de la reproducció, l’estructuració i la transformació dels patrons femenins. Tot el que hi succeeix a dins forma part de la construcció del nostre gènere. Aquest projecte experimenta amb les regles i els codis culturals entorn de les formes de representació de la gènere femení. El desig de transformar-nos a la manera dels models ens porta a reencarnar-los o a sentir odi per la nostra pròpia feminitat, si se n’allunya. Igualment, la por al rebuig del grup social per no haver seguit aquests models estereotipats, el desig de complaure al sector masculí o el temor a l’exclusió en l’espai públic, fan que aquests cànons siguin imposats. Les Salonnières creuen que emfatitzant i exagerant certs aspectes que conformen el dia a dia dels salons de bellesa i de la nostra preocupació per la imatge, podem canviar i qüestionar l’arquetip assumit.

Per a la performance Manierisme del pentinat, encabida dins del projecte The Hairdresser Salon, Les Salonnières posen especial èmfasi en els moviments que fem interactuant amb els nostres cabells. Aquestes petites coreografies són les que nosaltres, com a dones, usem per seduir, per defensar-nos, per posar-nos guapes o per plantar cara. Però precisament la repetició d’aquests actes, que ens fan ser preses d’un ideal de feminitat, ens poden servir per transformar aquest ideal i experimentar amb altres formes de representació. D’aquesta manera, la parade que proposen és un petit recorregut per la construcció d’aquestes accions que repeteixen i coreografien de forma col·lectiva i mecànica, com si el gènere no fos res més que una repetició naturalitzada i fixada d’una sèrie d’actes que podem redefinir des del nostre cos.

Segons Les Salonnières, mascarada significa “màscara, maquillatge” i representa invenció, desmesura i elaboració. Ens remet a la dependència femenina dels rols imposats per la visió masculina. La mascarada és un camuflatge que conté i reté a la dona, com una càrrega monstruosa que no pot deixar d’arrossegar. La visió masculina plena d’estereotips i clixés entorn el gènere femení ha quedat obsoleta. Tanmateix, la representació de la feminitat es fomenta i es repeteix insistentment al nostre entorn, a través dels diferents mitjans audiovisuals, com el cinema, la televisió, la premsa i la publicitat. Aquests rols socials construïts al llarg de la història masculina són els de les dones impol·lutes immaculades, pures, i alhora sensuals, maquillades, maques, coquetes, ben vestides, seductores, sempre perfectes. Però no es tracta tant d’una realitat espontània i primordial de l’ésser femení sinó que és més aviat una ficció humana que arrosseguem, especialment a Occident, des de fa temps.

En aquest sentit, Les Salonnières inclouen en el seu projecte La Mascarada, una vídeo instal·lació de cinc gravacions, on cadascuna de les artistes esdevé, a partir del maquillatge i el pentinat, una imatge clonada. En aquest vídeo observem en un primer pla neutre i estèril els seus rostres inexpressius, inerts, afligits i passius, que es deixen sotmetre a la manipulació de la mà que les va maquillant i pentinant a totes iguals. És així com queden privades d’expressió, camuflant les seves faccions, amb l’objectiu de seguir un clixé al màxim, que les acaba homogeneïtzant i convertint a totes en el mateix monstre. D’aquesta manera el col·lectiu artístic mostra al públic el ridícul i horrorós que resulta perseguir i personificar un ideal de bellesa, les dones acaben sent iguals i les màscares de les màscares esdevenen l’antagonisme de la bellesa, l’excés i la còpia.

El voyeurisme i la satisfacció del desig masculí es contraposen al desenvolupament d’una identitat(s) femenina pròpia i crítica, desplegant sense traves ambicions personals i lliurant-se de les definicions estereotipades de la feminitat. Les Salonnières ens mostren mitjançant les seves performances com la dona és lliure de decidir sobre sí mateixa, sobre el seu cos i la seva sexualitat, sobre la seva felicitat i, en definitiva, és lliure de reconstruir la seva pròpia i nova identitat.

S.G.


[1] Projecte premiat per la Segona Convocatòria d’Arts Visuals de La Casa Elizalde. Performances i intervencions en l’espai públic i perruqueries. Maig-Juliol de 2010. Exposició i catàleg. Novembre de 2010.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s