obres

Tenim quatre autoretrats de Tati, quatre fotografies que formen part de la vessant més innocent i experimental de l’artista. Tati Ayala ha sentit interès per la fotografia des de ben petita, però mai n’ha rebut una educació o formació especialitzada; ans al contrari, tot el que sap de fotografia ho ha après de forma autodidacta i experimentant una vegada i una altra.

Tati Ayala no treballa des de la tècnica ni busca la composició ideal per a la millor fotografia. És més del pensament que no hi ha fotografies bones o dolentes, ja que aquests termes són molt subjectius i depenen únicament de criteris externs i aliens a la fotografia en sí. Les fotografies que més agraden a Tati són aquelles que li permeten desenvolupar-ne una història al darrere, aquelles que l’inviten a fantasiejar al voltant dels personatges i l’espai que la instantània mostra. Una foto és una història, i perfectament ens pot commoure més una foto de la nostra veïna que la guanyadora del Word Press Photo d’enguany.

El principal factor que actua en les seves fotografies és l’atzar. Hom pot decidir què vol fotografiar, però l’atzar sempre actua d’alguna manera sobre la imatge, oferint-nos un resultat o un altre, sobretot en les fotografies analògiques. Aquest és el factor que més agrada a la nostra artista, el fet de que cada càmera i cada carret ofereixen resultats molt diferents, fent així del món de la fotografia un ampli espai de proves i experimentació. Tati acostuma a jugar amb les característiques de cada carret aplicades als diferents tipus de càmera. El que més li agrada és treballar les exposicions múltiples i combinar-les amb pel·lícules de diapositiva, aconseguint així colors molt intensos.

Les quatre fotografies exposades són de fet lomografies; la lomografia és avui un fenomen fotogràfic de culte estès a nivell mundial, i sorgeix de càmeres compactes amb característiques molt peculiars. Les càmeres lomogràfiques ofereixen imatges informals, despreocupades i fresques, l’única condició a l’hora de treballar la lomografia són les ganes de jugar i experimentar amb els carrets, l’atzar i la improvisació.

Els autoretrats lomogràfics de Tati no requereixen ni volen gaires explicacions. Veiem com la frescor de les imatges respon a les característiques de la lomografia, i com Tati juga una vegada i una altra amb les exposicions múltiples. Però el que Tati vol realment és que cada foto sigui el principi d’una història, que cada espectador deixi volar la seva imaginació i no es cenyeixi als paràmetres d’un títol o una descripció. Per aquesta raó no titula els retrats, no defineix els perfils… Tot això és feina de l’espectador, d’un espectador actiu que ha de respondre amb la mirada al joc de l’art. Tot i així, anem a fer un petit anàlisi de cada una de les obres de Tati que presenta IdentitArt, anem a veure quines són les eines d’aquesta artista per autoretratar-se i construir-se la pròpia identitat.

A Hoy que claras ve las cosas que ayer no vió, la figura de Tati es fon i confon amb el paisatge de Llançà. Nua, però mantenint la indumentària punk que la caracteritza en el vestit de bany. Apareix estirada, relaxada i repenjant el cap sobre el braç en una postura de somni i tendresa. El cos s’endinsa en l’aigua, a l’horitzó les cases i sobre la seva figura les muntanyes i el cel. Tati s’autoretrata tal com més, senzilla, somniadora i dialogant amb la natura. Busca la pau que el mar ofereix i la brisa que escampa els pensaments. És el retrat d’un somni, la captura d’un impressió.

Amb  Dar la vuelta a nuestro mundo, Tati sobreposa la seva imatge sobre el pelatge d’un ase. Les faccions de la noia queden desdibuixades entre la massa de pèl caòtica i desordenada de l’animal. En aquest autoretrat Tati canvia calma per moviment, i tendresa per bogeria. Tati sembla sacsejar la càmera,  estrenyent les dents i aclucant els ulls en un instant d’adrenalina i vida. L’autoretrat de l’ase sembla l’antítesi del de Llançà, però en ambdós casos és el retrat de la mateixa persona. Pot semblar-nos contradictori, però no és res més que un reflex fidel de la realitat. Ningú és només d’una manera, ningú porta a la cua una llista d’adjectius perennes. Ans al contrari, tots som canviants, diferents, depenem del moment i l’entorn. No tenim una identitat única i intransferible, sinó que som la suma infinita d’identitats i instants.

L’autoretrat de la bugaderia, Fotograma del terror és el reflex de Tati en una altra de les seves identitats. Aquí se’ns mostra amb el gest més seriós, la mirada més profunda i la postura més estàtica. Fins al moment Tati se’ns havia mostrat com una noia tranquil·la, somniadora i amb espurnes de frescor i bogeria. Però Tati és una noia que toca de peus a terra, sap a quin món viu i no busca pintar-ho tot de color rosa. En aquesta vida hi ha moments de tots colors, també de grisos i foscos. Aquest autoretrat és dels més foscos de l’artista, tota la força rau en la mirada i en l’expressivitat del rostre i les mans. Es col·loca davant la rentadora número tretze i reclama tota la nostra atenció amb la mirada, fins i tot sembla dir-nos que parem, que parem atenció i calma. “Pareu, pareu de donar voltes sense anar enlloc, deixeu de centrifugar els sentiments sempre amb el mateix programa. Pareu un moment el món. On sou? I qui sou?”

L’autoretrat del mirall, #Enajenadxs respon ja a una vella i bella tradició d’autoretrats femenins: noia pintant-se els llavis davant el mirall. És l’autoretrat que l’afirma com a dona, és la imatge que ressegueix i emfatitza la seva feminitat. Conjuga el vermell dels cabell amb el dels llavis per esdevenir imatge d’amor i passió. La llum és tènue, l’atmosfera càlida i ella una dona que es reafirma com a tal. Tati és calma, Tati és espurna, Tati és pensament però Tati també és dona.

M.I.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s