projecte

IdentitArt és el nostre bateig en el món expositiu, és la primera passa d’un camí que tot just comença. És un projecte conjunt, el projecte d’uns estudiants d’història de l’art amb els dies a la facultat comptats. Ens trobem a l’últim any de carrera i, malauradament, no hem anat més enllà dels llibres i les projeccions en pantalla; la teoria s’ha menjat la pràctica i poc n’hem après d’actuar. En sabrem molt de recitar, però estem preparats per a treballar?

IdentitArt ha estat la nostra primera exposició d’art a la vegada que el pont que ens ha unit al món laboral. No hem vist cap contracte ni hem tocat cap cèntim, però de feina no ens n’ha faltat en cap moment.

Al llarg del projecte tots hem interpretat diferents papers, uns fent de comissaris, d’altres de dissenyadors, muntadors i fins a comunicadors o publicistes. Hem vist com de complicat és decidir el fil argumental d’una exposició o trobar els artistes ideals que el representin. Ens hem adonat que fins el fluorescent més petit és important a la sala, i que rere el quadre penjat a la paret hi ha mil hores de disseny i composició del muntatge. Avui sabem que muntar una exposició va més enllà d’escollir un artista, uns quadres i un color de paret que hi conjunti. Muntar una exposició és crear, és buscar una raó i escollir els millors canals per transmetre-la. És fer ús de tot allò que sigui possible per arribar a dir a l’espectador quelcom que va més enllà de les paraules. Muntar una exposició d’art, en certa manera i salvant les distàncies, és també un acte de creació artística.

IdentitArt també ha estat l’excusa per conèixer les artistes dels nostres dies. Una manera d’establir-hi lligams i d’apuntar els primers noms a les nostres agendes de contactes. Perquè, com ja hem dit, IdentitArt és d’alguna manera el pont que ens obre camí al món laboral. Aquesta vegada, per qüestions econòmiques i temporals, l’exposició no pot traspassar el món virtual, es quedarà a la xarxa i l’única manera de passejar-se per la nostra galeria serà a través de la web. Ara bé, la feina, la implicació i les hores dedicades a aquest projecte no n’han tingut res de virtuals, sinó que han estat del tot reals. Tant reals com l’experiència que gravem cada un de nosaltres a la pell. Serà com una mena de tatuatge invisible,  una coneixença que ens retornarà  quan ens trobem sols, a la sala d’un museu i amb molts quadres per penjar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s