metamorfosis

Metamorfosis és el primer espai que trobem en el contingut de l’exposició virtual que porta per títol IdentitArt. Identitats en construcció. En aquest apartat se’ns presenten un seguit d’obres en les quals es fa referència a la primera fase de la construcció de la pròpia identitat d’una persona: estem parlant de l’etapa infantil, aquell procés en el qual els infants viuen tot tipus de vivències i experiències que els fan ser cada vegada més madurs i conscients del món que els envolta fins a arribar a ser adults.

Construir la pròpia identitat no és un procés fàcil per ningú. De fet, es tracta d’una lluita personal contínua, ja que aquesta pot anar canviant amb el temps i, per tant, no té perquè esdevenir única i concreta al llarg de la nostra existència. Ara bé, sí que és única i irrepetible per a cada un, ja que no n’existeix cap d’igual. Parlem, doncs, d’identitat nòmada i canviant, però mai idèntica a la de ningú. Al llarg del segle XX hi ha hagut diferents teòrics i filòsofs que s’han plantejat el tema de la identitat i, la gran majoria, coincideixen amb la idea que la identitat d’una persona es configura a partir del moment que una persona surt del ventre de la seva mare i va evolucionant i desenvolupant-se durant tota una vida.

Jacques Lacan, per exemple, ens parlarà de l’inici de la construcció de l’ego en el moment que un nen reconeix la seva pròpia imatge en el mirall. Aquest és un fenomen molt important per a la vida de cada individu, ja que representa que aquest es reconeix a si mateix des d’una perspectiva física, primer pas per començar a conèixer la pròpia personalitat. A partir d’aquest moment, cada subjecte es construeix per a ell mateix però també en relació a un altre similar, és a dir, concep el seu propi cos projectant-lo cap a l’exterior i convertint-se d’aquesta manera en un ego ideal identificant-se sempre amb la resta.

Tenint en compte això, podem posar a sobre la taula altres idees que ens permetran veure com la infantesa és un moment clau per a la construcció de la pròpia identitat. Tal i com dirà Marx, hi ha un seguit de relacions econòmiques que determinen l’evolució social –el que ell anomenarà infraestructura–. Aquesta infraestructura condicionarà altres fenòmens superestructurals com ara les institucions, la religió, l’església o l’escola, de manera que ens adonem com des de la infància estem influenciats per una sèrie de patrons i estereotips ideològics que vénen imposats per les classes dominants de la societat. Amb la psicoanàlisi de Freud ens adonem de com cadascun de nosaltres està regit per uns patrons culturals de la vida, adquirits a través de convencionalismes que regeixen la societat i que de ben petits aprenem, i a partir dels quals anem configurant la nostra vida i els nostres camins des d’una perspectiva personal, social i professional. Aquests convencionalismes pretenen modelar la identitat personal a canvi de reprimir aquells aspectes més irracionals i instintius, sobretot vinculats amb la sexualitat, que es consideren inadequats. Aquests elements passen a formar part de l’inconscient de les persones, una part de la ment on hi queden apartats un conjunt d’esdeveniments que en algunes ocasions es manifesten de manera inconscient en el nostre dia a dia. Amb això entenem que hi ha una constant (diguem-n’hi impulsiva) en la ment humana que és independent de la pròpia cultura però que a la vegada està regida i condicionada per la mateixa civilització. Per altra banda, Freud ens parlarà del món dels somnis com una realització de desitjos eròtics reprimits que hem tingut des de petits. Precisament, els traumes personals solen tenir a veure, des de la seva perspectiva, amb experiències de natura sexual que ens passen quan som infants i que es manifesten en determinats moments quan som adults. Veurem com, segons el psicoanalista, la creació artística justament té a veure amb aquest inconscient que té la necessitat de manifestar-se ,i per tant, l’artista intenta elaborar i en última instància sublimar, aquests traumes infantils, desitjos, somnis, angoixes, alegries o culpabilitats, mitjançant la pràctica artística. Per aquest motiu, en l’art, la psicoanàlisis implica revisar la biografia dels artistes.

Hem escollit l’obra de dues artistes. Veurem com la Paula Bonet i la Joana Santamans ens presenten aquesta innocència i el món de somnis i fantasia que envolta els infants dia rere dia. Presentem aquesta temàtica a partir de diferents disciplines artístiques per poder-ho fer més divers i entenedor. Precisament, el vídeo i les il·lustració són dues disciplines que s’associen d’una manera molt clara amb el món naïf. Per tant, no és pura coincidència l’elecció d’aquestes dues artistes; a més, com es podrà veure, són temes tractats de manera dolça, ja que desperten la mateixa tendresa que desperta un infant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s