alteritats

 L’espai que conclou l’exposició està dedicat a la relació que hem establert –i establim– amb la identitat de “l’altre” i amb les cultures considerades no-occidentals. A través de la Núria Güell, la Daniela Ortiz i la Joy Ful ens apropem als estudis postcolonials i ampliem la nostra visió en aquest món d’identitats múltiples, riques i diverses.

Un dels textos fundacionals dels estudis postcolonials és Orientalisme d’Edward Said. El 1978, l’autor palestí i nord-americà va publicar la seva influent i controvertida obra utilitzant el terme per descriure el que, segons ell, era una tradició generalitzada occidental, tant a nivell acadèmic com artístic, d’interpretacions i prejudicis provinents de fora d’Orient. Orientalisme elabora el concepte d’Antonio Gramsci d’hegemonia i la teorització de Michel Foucault del discurs i de la relació entre coneixement i poder. La relació entre l’Occident i l’Orient és una relació de poder i domini a diferents nivells d’una hegemonia complexa1. Said es refereix principalment a la literatura, sobretot francesa, però també a l’art visual i a la pintura orientalista. L’autor intenta mostrar que la cultura europea ha guanyat en força i identitat a base de contraposar-se a l’Orient com una mena de substitut i fins i tot d’ens alternatiu2.

Altres pensadors, particularment Linda Nochlin, han intentat estendre aquesta anàlisi en l’àmbit de l’art. Nochlin, influïda per l’obra de Said, va escriure The imaginary Orient3. L’autora, analitzant l’art visual europeu del segle XIX, subratlla com les representacions de l’Orient són majoritàriament un producte que reflecteix l’instrument de l’imperialisme. Nochlin suposa que l’artista orientalista en tots els casos és un símbol de la realitat política imperant. I planteja que les visions de l’Orient eren altament selectives i creaven arquetips orientals a les quals la “alteritat” del subjecte oriental descrit podia ser immediatament identificada. Així mateix, emfatitza que la crueltat, la tirania, la negligència, el fatalisme i la decadència cultural generalment justificaven la dominació europea sobre l’Orient. Nochlin afegeix que en aquestes representacions, els europeus estan visualment absents però psicològicament presents perquè constitueixen una mirada de poder, dominant i jeràrquica.

Una última font a la qual em vull remetre és Dilemas de la cultura4, on James Clifford, utilitzant l’estructura de Primitivisme en l’art del segle XX: Afinitat del tribal i el modern, l’exposició que es va presentar al Museu d’Art Modern de Nova York l’any 1984, analitza els hegemònics i paternals supòsits i les categoritzacions esbiaixades sobre la qual es van basar l’apropiació de l’Art Modern de formes d’altres cultures, com Àfrica i Oceania. Clifford criticava aquesta lectura de la resta de cultures com atemporals, sense present o passat propis; part d’una fantasia occidental en la qual es lloava el fetitxe i s’excloïa la contaminació de les “modernitats”. Vivim en un món en el qual es superposen diferents tradicions, pràctiques i sistemes de significació, per tant, ja no es pot parlar d’un punt de vista únic i idèntic ni tampoc d’una identitat única, autèntica i exclusiva. En autors com Michel Leiris, Victor Segalen i Joseph Conrad, Clifford descobreix com s’ha anat reorganitzant la mirada cap a altres cultures al llarg de la primera meitat del segle XX. El seu anàlisi aconsegueix que es percebin sota una nova visió la literatura de viatges, les arts primitivistes, les ficcions colonials de l’etnografia, les relacions de poder i les lluites quotidianes de la identitat.

Pel que fa a les obres exposades a IdentitArt, el primer projecte presentat, Ayuda humanitaria de Núria Güell, denúncia la situació de precarietat que es viu a Cuba i explica, a més, el mercadeig dels sentiments i l’afecte a partir de la denúncia d’una situació de vida precària i de la corrupció d’un sistema que se situa al marge de les necessitats de la seva població.

A África blanca Daniela Ortiz realitza una intervenció en la col·lecció de màscares africanes del Museu Abelló. L’acció consisteix en enganxar bafarades al costat de les màscares africanes exposades seguint el vell model dels museus etnogràfics. Cal recordar que el discurs dels museus etnogràfics ha quedat obsolet, ja que presenten una mirada de superioritat vers l’altre lligada al colonialisme. Cada bafarada conté un acudit de caire racista i ofensiu, que permet a l’artista denunciar aquesta relació de dominació i superioritat de l’home blanc i occidental vers la resta de territoris i cultures.

Finalment, Joy Ful conclou l’exposició amb els seus gravats sobre fusta i díptics. El tema emprat és el retrat i l’autoretrat, com s’observa a les obres de la sèrie dedicada als dictadors àrabs. Tant Daniela Ortiz com Joy Ful estan lligades estretament al paradigma artístic llatinoamericà i a la teoria antropofàgica. L’antropofàgia representa pels artistes sud-americans la forma de fondre l’art i les idees modernes amb els temes indígenes i ens ensenya que tota obra d’art neix devorant els seus models. Tanmateix, ambdues presenten obres que es centren en territoris tan distants com ho són els països àrabs i el continent africà.

Amb aquesta producció artística es pretén contribuir a millorar el coneixement de la manera com la dominació cultural occidental ha actuat i actua sobre els subalterns, esborrant les identitats “altres” i reinventant-les al seu gust i caprici. Com diu Edward Said en el text que hem citat, “si això estimula una nova manera de tractar l’Orient, –si, en realitat, elimina completament “l’Orient” i “l’Occident”–, llavors haurem avançat una mica en el procés d’allò que Raymond Williams ha anomenat “l’acte de desaprendre” del “mètode inherent a la dominació”5.

1 Said, Edward. Orientalisme. Vic: Eumo Editorial, 1991, p. 19.

2 Ibid. p. 17.

3 Nochlin, Linda. “The imaginary Orient”, a Art in America, maig de 1983, pp. 118-131

4 Clifford, James “Historias de lo tribal y lo moderno”, dins Dilemas de la Cultura. Barcelona: Ed. Gedisa, 1995; pp. 229-256.

5 Said, E., op. cit, p. 38.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s